L’observació de la natura i l’entorn sempre  ha estat un dels pretextos utilitzats pels poetes en les seves composicions. En llegir els poemes, acostumem a fixar-nos més en la visió fotogràfica, externa i visual dels paisatges i els indrets a què ens transporten els versos, potser sense adonar-nos del valor profund i de l’ús estètic i també simbòlic, representatiu, del que refereixen els poemes. De fet, els poetes tracten la realitat i la presenten d’una manera molt diferent de com la veiem amb la mirada quotidiana. Aquesta és la seva tasca.

Al llarg de la sessió visitarem alguns dels poetes de la nostra literatura que, utilitzant el pretext del paisatge, han intentat mostrar alguns dels valors profunds i vitals de la nostra existència individual i col·lectiva, parlant-nos a través de la  bellesa de la natura i el món que ens envolta