S’exposen els hàbits higiènics de la societat des del món clàssic grec i romà fins els nostres dies. Es

recalca el fet que des de mitjans del segle XIV fins a finals del segle XIX; és a dir, durant cinc segles, la

gen del món occidental no es banyava. Només es rentaven la cara i les mans.

Es creia que a través dels porus de la pell l’aigua podia penetrar al cos i introduir-hi “miasmes” nocives

per a la salut. Aquesta creença venia recolzada per els criteris de la ciència mèdica; criteris que van

imperar fins a l’inici del segle XIX.