En aquest curs 18-19 culminarem, amb la quarta i cinquena parts, les xerrades sota el títol “Evolució de l’orquestra simfònica” que volen mostrar que l’orquestra no ha estat una formació tancada i monolítica sinó que, ben al contrari, s’ha adaptat a les èpoques, espais i necessitats que ha anat transitant i, especialment, com s’ha produït la interrelació entre la creació, els compositors, i la interpretació: la millora dels instruments i de les tècniques interpretatives.
La primera part va abraçar el Barroc, especialment l’Orquestra de Cambra, o de cordes soles.
La segona part es va centrar en el Classicisme, on l’orquestra queda configurada.
La tercera part va ser per al Romanticisme, on l’orquestra es desenvolupa àmpliament.
A la quarta xerrada la cronologia es bifurca. Per un cantó hi ha el simfonisme on el que interessa són els detalls i el color.
I finalment, la cinquena xerrada té la impossible missió de revisar el s.XX on els “ismes” i les diferents tendències es superposen i es contradiuen.