Entenem per Música Laietana el moviment musical que va pivotar a l’entorn de la sala Zeleste a la dècada dels 70, incloent-hi els quatre concerts a Canet dels anys 75-78.

Coincidint amb els darrers anys de Franco i els primers de la “transició”, l’efervescència creativa, i concretament en la música, semblaven no tenir aturador amb artistes com Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, Orquestra Plateria, Jordi Sabatés, Toti Soler, Fusioon, la & Batiste, Barcelona Traction, Iceberg, Santi Arisa, Secta Sònica, Orquestra Mirasol, Blay Tritono, Oriol Tramvia, Música Urbana, Sardineta i d’altres.

La sala Zeleste va recollir una enorme producció musical, en quantitat i qualitat, incloent-hi una oficina de management, un segell discogràfic i una Escola de Música d’on han sortit músics actius durant dècades. En aquell moment no se sabia massa el que s’havia de fer però el que estava claríssim era el que no s’havia de fer: seguir pels camins estètics, comercials i anquilosats de la producció musical.

Per uns anys, Catalunya, amb Barcelona al davant, va ser capdavantera i mirall musical no només d’Espanya sinó d’Europa.