Entre 1919 i 1929, a Sabadell, un grup de joves iconoclastes va intentar somoure la vida anodina, carca i monòtona de Sabadell, primer amb accions provocatives i després amb un seguit de propostes culturals que volien contribuir a construir un país modern i sòlid.

Capitanejats per Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols van deixar un pòsit de bon humor i una obra prou sòlida perquè, cent anys després, dediquem una estona a parlar-ne.

Què devien dir-ne, els senyors, de Terrassa, d’aquells eixelebrats? I què en diuen, avui? I els sabadellencs? Com els veien, aleshores? I en conserven res, avui? Els senyors troben que aquells ximples d’ahir i els ximplets d’avui mereixen alguna atenció? Els homes sabadellencs accepten ser representats per aquells plagues? I per què es produí a Sabadell, la Colla, i a Terrassa no? Què tenen els homes que no tenen els senyors? Aquestes i potser altres qüestions seran abordades al llarg d’un diàleg que, si no arriba a ser prou productiu, potser serà distret i curiós. Veurem què en diuen....