Bandoneonista des de molt jove al costat d’Aníbal Troilo, va estudiar composició amb Alberto Ginastera i posteriorment amb Nadia Boulanger a París, personalitat decisiva en la seva carrera. Ben aviat, les seves innovacions rítmiques, tímbriques i harmòniques li van valer les crítiques més dures per part dels “tangueros” de la vella guàrdia, que el vàren arribar a qualificar d’assassí del tango.

Piazzolla va respondre amb una nova definició: “és música contemporània de Buenos Aires”. Durant les darreres dècades de la seva vida es va convertir amb la veu musical més internacional del seu país i tal vegada amb l’expressió urbana culta més genuïna de la música argentina del s.XX.

“Adiós Nonino”, “Libertango”, “Oblivión” o “Estaciones porteñas” han esdevingut obres de referència del seu catàleg.Retallar

Cliqueu l'enllaç    que hi ha al peu de la pàgina per veure el vídeo d'aquesta classe.