Un dels factors que contribueix a la riquesa de les llengües és la diversitat dialectal. Els localismes, mots que només són utilitzats en àmbits geogràfics concrets, doten de personalitat les poblacions on son emprats. I Sabadell no és cap excepció: els sabadellenquismes, és a dir, les paraules i les expressions pròpies de la ciutat, són una part inqüestionable del nostre patrimoni col·lectiu. Tanmateix, el poder uniformador dels mitjans de comunicació nacionals, que usen l’estàndard de la llengua, està fent desaparèixer aquesta diversitat. Certament, la problemàtica no és exclusiva del català, sinó de totes les llengües grans i mitjanes d’arreu del planeta, però això no treu que haguem de prendre mesures per evitar-ho. En un món tan globalitzat, mantenir les particularitats locals, promoure la diversitat, també en l’àmbit lingüístic, és la millor manera de contribuir a la riquesa global. Davant del pensament únic i la uniformitat, sentit crític i diversitat. Amb aquesta conferència repassem els sabadellenquismes més utilitzats i també el que estan caient en desús amb l’objectiu que sapiguem preservar-los u utilitzar-los amb normalitat.